Però si tenim ben identificades les causes, per què no posar-hi remei atacant-les directament? La situació és ben senzilla: vivim bé perquè “ells” viuen malament. Cal actuar en origen. Cal atacar les causes. Hi ha vies per fer-ho.
Pagar el preu just per les matèries primeres, exigir drets laborals als països productors, condicionar les dictadures i governs totalitaris i aturar les guerres. Així de senzill d’enumerar, però impossible d’aconseguir sense el concurs d’organitzacions supraestatals. L’ONU podria tenir un paper cabdal, però això que en diem geoestratègia ho fa pràcticament inviable. Posar confiança en l’OTAN seria cosa de babaus, ja que aquesta organització es basa més en el manteniment d’aquest status mitjançant la violència, la por o l'amenaça, que en el seu canvi o millora. Creure que les grans potències dominants, els EUA, Rússia o la Xina podrien fer-hi alguna cosa és de beneits, ja que en són la principal causa.
Només ens queda Europa. Hem estat històricament causa de molts dels conflictes actuals. El passat colonialista no ha de tenir continuïtat en una futur neocolonialista. Hem posat moltes esperances en Europa, que massa sovint han esdevingut frustracions. Però tot i així, és l’única esperança. Cal actuar a Síria, cal pressionar Turquia que deixi d’utilitzar els migrants com a moneda de canvi, cal pressionar Israel per l’espoliació progressiva de Palestina, cal condemnar Grècia per la seva resposta desproporcionada –realment crims d’estat contra la humanitat– de metrallar immigrants. I també cal pressionar països europeus com Bulgària –amb la taxa d’immigració més baixa de totes, menys del 3%, percentatge del qual més de la meitat són russos i la resta sirians i turcs– que no tanquin la seva frontera utilitzant una violència sistemàtica contra les persones.
I què fa realment Europa? Aplaudeix els assassinats dels guardes fronterers grecs i posa l’Agència europea de fronteres –Frontex– a la seva disposició. Hipòcritament, la seva missió és salvaguardar l’espai de llibertats europeu! España s’hauria de negar a aquesta col·laboració.
També els estats europeus poden aportar individualment accions positives. L’admissió de quotes majors d’immigració, la promoció d’inversions privades en els països pobres, la prohibició total de venda d’armes als governs totalitaris són mesures que l’Estat espanyol podria fer. Però sovint veiem com participa en l’explotació, manté relacions excessivament amistoses amb països totalitaris, i permet i promociona la venda d’armes fins al punt que el propi Cap de l’Estat els fa de comercial, i tanca fronteres fins a disparar i assassinar immigrants que intenten entrar nedant. Cal ajudar els migrants que van per mar, i a les organitzacions que els ajuden. Cal abandonar la política de regalar la nacionalitat als rics que fan inversions immobiliàries, anul·lant la Llei del PP.
Com a socialistes, exigim al govern de l’Estat, també socialista, que actuï en aquestes línies, i que no pari de proposar a Europa que actuï conjuntament.
I a Catalunya, sense competències en fronteres, podem potenciar l’acolliment, especialment de menors, i la integració, evitant guetos i introduint-los en els usos i costums del país. Podem lluitar contra les estigmatitzacions promogudes per la ultradreta. Podem potenciar inversions en països en desenvolupament o no desenvolupats. Tot això el Govern de la Generalitat ja ho fa, però encara hi ha marge de millora, i hem d’avançar. Que, a més, és beneficiós per al país, que aquest també és un objectiu vàlid si no és l’únic.
Al nivell municipal també es poden fer actuacions importants, com oferir llars d’acolliment de menors, promoure l’acolliment de persones i famílies per part de famílies i posar les persones migrades al mateix nivell dels veïns davant la problemàtica de l’habitatge, que tots som iguals. Lluitar contra el fastigós rebuig de minories intolerants i contra el concepte egoista de “nosaltres primer”. No ho oblidem: “els nostres” també vàrem ser víctimes de la indecent violència de l’exili ara fa 70 anys.
